#faaf3b
2
0
Servicis
187

Fauna i Flora

Fauna i Flora

FAUNA

La fauna es caracteritza per ser típica de muntanya baixa i zones obertes i seques, algunes espècies amb alt valor cinegètic. Així, entre les espècies de mamífers més representatives estan el Senglar (Sus scrofa), la Rabosa (Vulpes vulpes), cabra montesa (capra hispànica), cabirols (Capreolus capreolus), el Conill comú (Oryctolagus cuniculus), la Llebre ibèrica (Lepus granatensis) o l'Eriçó europeu (Erinaceus europaeus hispanicus). Per la serra i boscos propers també estan presents la Garduña (Martes foina) i la Cabra Montesa (Capra pyrenaica).

Quant a la fauna ornitològica cal destacar aus adaptades a terrenys secs i d'interès cinegètic com són la Perdiu roja (Alectoris rufa), la Guatlla (Coturnix coturnix) o espècies més forestals com la Tórtora comuna (Streptopelia turtur) o la Paloma torcaz (Columba palumbus). També destaca la gran representació d'aus rapaces (tant diürnes com a nocturnes) i carronyeres; com més representatives trobem l'Àguila culebrera (Circaetus gallicus), l'Àguila calçada (Hieraaetus pennatus), l'Aguiló cenizo (Circus pygargus), el Ratonero comú (Buteo buteo), el soliguer vulgar (Falque tinnunculus),el Voltor leonado (Gyps fulvus), el Mussol (Athene noctua), l'Òbila (Tyto alba) i també és possible observar alguna vegada al Alimoche (Neophron percnopterus). Altres espècies abundants en aquests paratges són el baldufell comú (Saxicola torquata), el Capsigrany Comú (Lanius senator), el Capsigrany real (Lanius meridionalis), el esterrossador gris (Oenanthe oenanthe), el esterrossador rossa (Oenanthe hispanica), el Cua-roja tió (Phoenicurus ochruros), el passerell comú (Carduelis cannabina), el Estornell negre (Sturnus unicolor), el Corb (Corvus corax) i la Cornella negra (Corvus corone).

FLORA

En la localitat es troba una microreseva de flora, situada uns metres per sota del cim de la muntanya de Santa Bàrbara de Pina (1405 m) dins del pis bioclimàtic supramediterrani subhumit.

Els substrats són rojos, es tracta de fàcies silícies d'areniscas roges triàsiques del Buntsandstein.

La solana de la microrreserva presenta penyals que constitueixen un ambient molt interessant per a espècies saxícolas i casmofíticas, especialment en les esquerdes més protegides. Si bé la vegetació present en l'actualitat està constituïda per pinedes mixtes de pi roig (Pinus pinaster Aiton) i pi albar (Pinus sylvestris L.), aquest últim es localitza en l'ombria, encara és possible trobar restes de rouredes de roure mantinenc (Quercus pyrenaica Willd.) i quejigo (Q. faginea Lam.) que van haver de constituir la vegetació originària d'aquests ambients (Cephalanthero-Quercetum pyrenaicae), així com comunitats rupícoles on apareixen, nombrosos endemismes com Biscutella calduchii (O. Bolós & Mascl.) G. Mateo & M. B. Crespo i B. carolipauana Stübing, Peris & Figuerola.

L'interès d'aquesta microrreserva respecte a les criptògames, resideix en la singularitat del substrat silici, unida a la seua altitud, constituint l'únic enclavament amb aquestes característiques en muntanya pública de la província de Castelló. Els hàbitats silicis són rars i aïllats a la Comunitat Valenciana, on predominen sobretot substrats calcaris. Respecte als líquens la deterioració d'aquests substrats i les dificultats en la recolonització fan especialment fràgils a les escasses poblacions de umbilicariáceas.