#00a89c
1
0
Servicis
106

Història del poble

Història del poble

El passat de Pina s'inicia gràcies a les restes arqueològiques de l'edat de bronze que es van trobar en la cova Cerdanya així com als fragments d'objectes vinculats a rituals ibèrics. Pertanyents a l'època iberoromana, són diversos vestigis oposats en un extrem de l'altiplà de Barraques, tallat que recau sobre barranc de Valdurón també anomenada Fura i que es coneix com a fortalesa del Castellar. Aquest enclavament va haver de vigilar el pas pel port del Ragudo.

Les torres oposades en la Foia d'Huguet pertanyen al període romà-republicà utilitzant-se fins al període imperial en la zona del qual s'han trobat fragments ceràmics conservats en el museu municipal de Sogorb. També ens consta l'aparició de tres asos d'Augusto de les cecas de Calahorra i Zaragoza, monedes que es van trobar en llocs indeterminats entre Pina i Barraques i restes de terra sigillata en Els Villares. En la Masada dels Canonges va aparèixer una làpida d'un assentament rural datable del segle II després de JC

Algunes referències sobre Pina ens traslladen a l'any 589 després de J.C, moment en què Proculo, Bisbe de Sogorb va evangelitzar a les noves gents. Acte que es va realitzar a Xèrica i en el qual es van rebre als pobladors assentats en El Bou, Pina, Montan i Villanueva abans de produir-se la invasió àrab.

D'aquest període es conserven dades com el nom que va rebre la alquería, Pina de Jahya, una inscripció en l'església i un escut municipal. També semblen existir dades del lloc quan després de la reconquesta de Terol en 1.177 per Alfonso II, s'inclou en els seus Furs el nom de “muntanya de Alguaram” o “Algarau”, semblat a “Montalgrao”, encara que no confirmat, com a part dels límits de Terol amb els castells d'Arenós, Xèrica, Begís i Alpont. Aquests dubtes jurisdiccionals les va arreglar el Jaime I després de la reconquesta cristiana del regne valencià i la creació en est de la Baronia de Xérica, a la qual quedaria inclosa la alqueria de Pina, lliurant-li a aquesta Carta de poblament en 1255.

En 1255 el rei va atorgar el senyoriu que formaven el terme de Xèrica, El Bou, Pina, Viver, Caudiel, Barraques, Novaliches i Benafer a Donya Teresa Gil de Vidaure amb intenció que ho heretaren anys més tard els fills fruit d'aquesta relació. Jaime de Xèrica I va mantenir la possessió que es va transmetre en la línia successòria de la casa dels Xérica fins a la defunció de Juan Alfonso de Xèrica, al com també se li va atribuir la fundació de Pina en 1363.

En 1372, Pedro IV “El Cerimoniós” va donar la Baronia de Xèrica, on s'incloïa a Pina, al seu fill l'Infant Martín, constituint-la com a comtat. En assumir la corona el Rei Martín sobrenomenat “L'Humà” la incorpora en 1405 al patrimoni real. Després de la defunció de Don Martín sense descendents, la vila de Xèrica i tota la seua tinença va passar a Fernando I de Antequera, heretant el senyoriu D. Alfonso V “El Magnànim” que ho va donar en feu al seu germà D. Juan el 30 de gener de 1417. En 1431 Don Joan de Navarra realitza la venda a Francisco Sarsuela, justícia i tresorer d'Aragó que reté per als seus successors. Davant els abusos de la dinastia dels Sarsuela parteix dels habitants de Pina i Barraques fugen en 1472 cansats d'aquest domini, encara que el seu posseïdor va dictar un mandat prohibint l'evasió en un intent d'evitar que els veïns pogueren portar-se els seus béns.

Els supòsits drets dels hereus dels Sarsuela es van alienar en 1518 al Comte d'Aranda en una partida que incloïa a Xèrica, Pina, Viver, i El Bou. El comte va vendre les poblacions al duc de Calàbria, Fernando d'Aragó que va morir en 1550 i en el testament del qual va llegar Pina als monjos jerónimos de San Miguel dels Reis. El desacord dels habitants de Pina igual que els de Xèrica i Barraques no va cessar fins que es va obtenir la sentència del Sacre Suprem Regi Consell d'Aragó en 1564 en el qual es declaraven del patrimoni real. En 1707 i després de l'abolició dels furs, Felipe V va ordenar una Real Cèl·lula donant al mariscal James Stuart Fitz, duc de Berwik per la seua participació en la batalla d'Almansa, del ducat de Llíria i Xèrica on quedaven incloses les poblacions de Pina, Barraques, Xèrica i Figueres.

Després dels mesuraments de l'enginyer José Moros en 1842, Barraques se segrega dels municipis del Bou i Pina, fitant un terme nou que sorgiria de la cessió de les poblacions veïnes. La partió va ser resolta en 1845 però el final del procés no es va resoldre fins a 1878 any en què entren en vigència els acords entre els ajuntaments de les parts en litigi. Es té constància que en 1884 els camins cap a la població encara eren abruptes encara que el municipi destacava per la producció de fusta, mel, plantacions de vinyers, ramaderia i grans extensions de mineral de ferro que no van anar suficientment explotades.

Es té constància de la visita del nobel de medicina Don Santiago Ramón y Cajal a la Cova Cerdanya, situada en el terme de Pina de gran valor natural i espeológico. La irrupció de la guerra civil en 1936 va significar la pèrdua d'innombrables documents d'alt valor patrimonial que van ser cremats o transportats pel ferrocarril a les grans capitals per a la fabricació de paper.

La riquesa forestal de Pina va ser determinant en els difícils anys de postguerra la població dels quals es va veure seriosament minvada per l'emigració. L'escàs regadiu va originar unes explotacions agrícoles basades en el secà i la ramaderia van ser els principals recursos dels seus habitants. No és fins al finals del segle XX quan la construcció comença a despuntar i s'organitza un moviment important de cooperatives per a albergar el turisme rural. Les vies d'accés a la població van ser millorades i es va inaugurar un espai multiusos i una piscina municipal, instal·lant-se durant el 2007 els primers generadors d'energia eòlica. Les fires, el ecomuseu, la restauració del forn moruno i les activitats que es promouen per un nodrit sector de penyes i associacions fan que la població siga reclam del nord de l'Alt Palancia.