#00a89c
1
0
Servicis
167

Economia i societat

Economia i Societat

Economia:

Els seus principals cultius des de temps immemorial han sigut els cereals: blat, ordi, avena i farratgeres com la veça i trepadella o pipirigall, entremesclats amb la vegetació autòctona pròpia de la serra, les quotes de la qual arriben fins als 1.405 m. d'altitud en la Muntanya santa Bárbara, amb pins rojos, albs, i en les parts més baixes pi blanc; mesclats amb roures, comunament cridats rebolls, alzines, com la savina, ginebre, carrasques i coscolls.

Plantes estepàries com l'eriçó, l'estepa i les argilagues entre altres i aromàtiques de romer, espígol, timó i semblants. També alguns fruiters com l'avellaner, l'ametler i el cirerer, i en determinats racons maduixes silvestres. Cal destacar en la tardor les varietats de fongs, el rebollàs roig en les pinedes de Santa Bárbara, el calar a Cerdanya i els bolets de card en els erms.
 
Este tipus de vegetació i clima afavorix la ramaderia ovina i caprina i en èpoques passades ha arribat a comptar amb guanyat boví propi dels prats de Castella Lleó, i amb una fauna autòctona molt variada amb aus rapaces, àguiles diverses i diverses famílies de falcons, açores, esparvers i soliguers i altres espècies pròpies dels cultius de gra, com la perdiu, la guatla, estornells i les famílies de còrvids, blanques i cucales. Quant als mamífers, actualment les llebres, conills de muntanya, rabosots, mustèlids i felins com el gat salvatge i la geneta i altres com el porc senglar viatger i capritxós.

Té també gran tradició des d'èpoques ancestrals, l'explotació fustera amb les seues típiques tales en les artigues o finques de pineda i muntanya pública.

Societat:

Des de la dècada dels anys 50 de la postguerra, fins a quasi entrada la transició, aquests municipis perden la majoria de la seua població que emigra, principalment, a les grans ciutats de la costa de Barcelona, Castelló i València, dins de la tònica general d'aqueixa època, de canvi de la manera de vida rural a la industrial i de serveis.

Aquesta població passa de tenir sis-cents habitants en 1.920 als cent setanta-cinc de l'actualitat, compostos en la seua majoria per unes poques famílies que continuen amb l'economia tradicional, encara que cada vegada menys, i la resta formada per persones pertanyents al grup de la tercera edat, jubilats que tornen i es reintegren, o famílies que tenint la seua residència en aquelles grans urbs alternen els caps de setmana i les vacances amb els seus municipis de naixement, on es retroben amb els costums i forma de viure de la seua infància i joventut.

No obstant açò l'anterior, segueix, encara que en menor mesurada el flux de persones que emigren a les zones esmentades, sobretot joves que cerquen una major estabilitat econòmica i de futur a l'hora d'independitzar-se o formar una família.

 

Evolució demogràfica: