Ajuntament de Pina de Montalgrao

Història del poble

    El passat de Pina de Montalgrao s'inicia gràcies a les restes arqueològiques de l'edat de bronze que es van trobar en la cova Cerdanya així com als fragments d'objectes vinculats a rituals ibèrics. Pertanyents a l'època iberoromana, són diversos vestigis trobats en un extrem de l'altiplà de Barraques, tallat que recau sobre barranc de Valdurón també cridat Furó i que es coneix com a fortalesa d'El Castellar o Castillo de Torrejón. Este enclavament va haver de vigilar el pas pel port del Ragudo.

    Les torres trobades en la Foia de Huguet pertanyen al període romà-republicà utilitzant-se fins al període imperial en la zona de la qual s'han trobat fragments ceràmics conservats en el museu municipal de Segorbe. També ens consta l'aparició de tres agarres d'August de les seques de Calahorra i Saragossa, monedes que es van trobar en llocs indeterminats entre Pina i Barraques i restes de terra sigillata en Els Villares.També ens consta l'aparició de tres ases d'August de les seques de Calahorra i Saragossa, monedes que es van trobar en llocs indeterminats entre Pina i Barraques i restes de terra sigillata en Els Villares. En la Masia dels Canonges va aparéixer una làpida d'un assentament rural datable del segle II després de J.C.

    Algunes referències sobre Pina ens traslladen a l'any 589 després de J.C, moment en què Proculo, Bisbe de Segorbe va evangelitzar les noves gents. Acte que es va realitzar a Jérica i en el que es van rebre els pobladors assentats en El Toro, Pina, Montán i Vilanova abans de produir-se la invasió àrab.

    D'este període es conserven dades com el nom que va rebre l'alqueria, Pina de Jahya, una inscripció en l'església i un escut municipal. També pareixen existir dades del lloc quan després de la reconquista de Terol en 1.177 per Alfons II, s'inclou en els seus Furs el nom de "monte d'Alguaram" o "Algarau", paregut a "Montalgrao", encara que no confirmat, com a part dels límits de Terol amb els castells d'Arenós, Jérica, Bejís i Alpont. Estos dubtes jurisdiccionals lassos va arreglar el Jaume I després de la reconquista cristiana del regne valencià i la creació en este de la Baronia de Xérica, a la que quedaria inclosa l'alqueria de Pina, entregant-li a esta Carta de Poblament en 1255.

    En 1255 el rei va atorgar el senyoriu que formaven el terme de Jérica, El Toro, Pina, Viver, Caudiel, Barraques, Novaliches i Benafer a Senyora Teresa Gil de Vidaure amb intenció que ho heretaren anys més tard els fills fruit d'esta relació. Jaume de Jérica I va mantindre la possessió que es va transmetre en la línia successòria de la casa dels Xérica fins a la defunció de Joan Alfonso de Jérica, al qual també se li va atribuir la fundació de Pina en 1363.

    En 1372, Pere IV "El Ceremonioso" va donar la Baronia de Jérica, on s'incloïa a Pina, al seu fill l'Infant Martín, constituint-la com a comtat. A l'assumir la corona el Rei Martí dit "El Humano" la incorpora en 1405 al patrimoni real. Després de la defunció del senyor Martín sense descendents, la vila de Jérica i tota la seua tinença va passar a Fernando I d'Antequera, heretant el senyoriu D. Alfonso V "El Magnánimo" que ho va donar en feu al seu germà D. Juan el 30 de gener de 1417. En 1431 El senyor Juan de Navarra realitza la venda a Francisco Sarsuela, justícia i tresorer d'Aragó que reté per als seus successors. Davant dels abusos de la dinastia dels Sarsuela part dels habitants de Pina i Barraques fugen en 1472 cansats d'este domini, encara que el seu posseïdor va dictar un mandat prohibint l'evasió en un intent d'evitar que els veïns pogueren portar-se els seus béns.

    Els supòsits drets dels hereus dels Zarzuela es van alienar en 1518 al Comte d'Aranda en una partida que incloïa a Jérica, Pina, Viver, i El Toro. El comte va vendre les poblacions al duc de Calàbria, Fernando d'Aragó que va morir en 1550 i en el testament de les quals va llegar Pina de Montalgrao als monjos jerónimos de Sant Miquel dels Reis. El desacord dels habitants de Pina igual que els de Jérica i Barraques no va cessar fins que es va obtindre la sentència del Sacre Suprem Regi Consell d'Aragó en 1564 en el qual es declaraven del patrimoni real. En 1707 i després de l'abolició dels furs, Felip V va ordenar una Real Cèl·lula donant al mariscal James Stuart Fitz, duc de Berwik per la seua participació en la batalla d'Almansa, del ducat de Llíria i Jérica on quedaven incloses les poblacions de Pina, Barraques, Jérica i Figueres.

    Després dels mesuraments de l'enginyer José Moros en 1842, Barraques se segrega dels municipis d'El Toro i Pina de Montalgrao, fitant un terme nou que sorgiria de la cessió de les poblacions veïnes. El delimitació va ser resolt en 1845 però el final del procés no es va resoldre fins a 1878 any en què entren en vigència els acords entre els ajuntaments de les parts en litigi. Es té constància que en 1884 els camins cap a la població encara eren abruptes encara que el municipi destacava per la producció de fusta, mel, plantacions de vinyes, ramaderia i grans extensions de mineral de ferro que no van ser prou explotades.

    Es té constància de la visita del nobel de medicina El senyor Santiago Ramón i Cajal a la Cova Cerdanya, situada en el terme de Pina de Montalgrao de gran valor natural i espeológico. La irrupció de la guerra civil en 1936 va significar la pèrdua d'innumerables documents d'alt valor patrimonial que van ser cremats o transportats pel ferrocarril a les grans capitals per a la fabricació de paper.

    La riquesa forestal de Pina va ser determinant en els difícils anys de postguerra la població dels quals es va veure seriosament minvada per l'emigració. L'escàs regadiu va originar unes explotacions agrícoles basades en el secà i la ramaderia van ser els principals recursos dels seus habitants. No és fins al finals del segle XX quan la construcció comença a despuntar i s'organitza un moviment important de cooperatives per a albergar el turisme rural. Les vies d'accés a la població van ser millorades i es va inaugurar un espai multiusos i una piscina municipal, instal·lant-se durant el 2007 els primers generadors d'energia eòlica. Les fires, l'ecomuseu, la restauració del forn morú i les activitats que es promouen per un nodrit sector de penyes i associacions fan que la població siga reclam del nord de l'Alt Palancia.

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 
Portal desenrotllat amb Drupal