Ajuntament de Pina de Montalgrao

Divendres, Març 8, 2013 - 10:30
Economia i Societat

Economia:

Els seus principals cultius des de temps immemorial han sigut els cereals: blat, ordi, avena i farratgeres com la veça i trepadella o pipirigall, entremesclats amb la vegetació autòctona pròpia de la serra, les quotes de la qual arriben fins als 1.405 m. d'altitud en la Muntanya santa Bárbara, amb pins rojos, albs, i en les parts més baixes pi blanc; mesclats amb roures, comunament cridats rebolls, alzines, com la savina, ginebre, carrasques i coscolls.

Plantes estepàries com l'eriçó, l'estepa i les argilagues entre altres i aromàtiques de romer, espígol, timó i semblants. També alguns fruiters com l'avellaner, l'ametler i el cirerer, i en determinats racons maduixes silvestres. Cal destacar en la tardor les varietats de fongs, el rebollò roig en les pinedes de Santa Bárbara, el calar a Sardenya i els bolets de card en els erms.

Este tipus de vegetació i clima afavorix la ramaderia ovina i caprina i en èpoques passades ha arribat a comptar amb guanyat boví propi dels prats de Castella Lleó, i amb una fauna autòctona molt variada amb aus rapaces, àguiles diverses i diverses famílies de falcons, açores, esparvers i soliguers i altres espècies pròpies dels cultius de gra, com la perdiu, la guatla, estornells i les famílies de còrvids, blanques i cucales. Quant als mamífers, actualment les llebres, conills de muntanya, rabosots, mustèlids i felins com el gat salvatge i la geneta i altres com el porc senglar viatger i capritxós.

Té també gran tradició des d'èpoques ancestrals, l'explotació fustera amb les seues típiques tales en les artigues o finques de pineda i muntanya pública.

Societat:

Des de la dècada dels anys 50 de la postguerra, fins quasi entrada la transició, estos municipis perden la majoria de la seua població que emigra, principalment, a les grans ciutats de la costa de Barcelona, Castelló i València, dins de la tònica general d'eixa època, de canvi de forma de vida rural a la industrial i de servicis.

Esta població passa de tindre sis-cents habitants en 1.920 als cent setanta-cinc de l'actualitat, compostos majoritàriament per unes poques famílies que continuen amb l'economia tradicional, encara que cada vegada menys, i la resta format per persones pertanyents al grup de la tercera edat, jubilats que tornen i es reintegren, o famílies que tenint la seua residència en aquelles grans urbs alternen els caps de setmana i les vacacions amb els seus municipis de naixement, on es retroben amb els costums i forma de viure de la seua infància i joventut.

No obstant això, seguix, encara que en menor grau el flux de persones que emigren a les zones mencionades, sobretot jóvens que busquen una major estabilitat econòmica i de futur a l'hora d'independitzar-se o formar una família.

Evolució demogràfica:

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991
551 556 565 538 516 501 494 335 238 197
2000 2004 2005 2007 2008 2009 2011 2012 2013 2014
167 151 153 156 151 147 149 149 139 134

 

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
Portal desenrotllat amb Drupal