#faaf3b
2
0
Servicis
192

Jaciments Arqueològics

Vies de Comunicació:
La distribució espacial dels diferents jaciments poblacionals mostren una certa continuïtat sobre el territori, observant l'existència de dues vies de comunicació que accedeixen a l'altiplà de Pina:
A- Una via que es desplaça per la vall del rio Hurón, dominant la seua entrada l'important jaciment del Castellar de Ragudo i a la seua eixida el poblat de la Umbria Dolenta, per a continuar a l'Est del munte Limb cap al barranc de la la Canyada, entrant en terres aragoneses. Els poblats del Castillo, Cerrico Redó i Cerro de la Moneda, així com la troballa de la làpida de la Masada dels Canonges, avalen la seua existència.
B- La segona via s'origina sobre l'anterior, però accedint a l'altiplà directament al Castellar de Ragudo, desenvolupant-se una forta concentració poblacional en l'anomenada zona de la Foia d'Huguet, on destaquen diverses fortificacions turriformes de caràcter militar, sent la mes espectacular d'elles la Torre del Prospinal. Aquesta via es desplaçaria vorejant la Muntanya Limb per l'Oest, dirigint-se cap al nucli actual de Barraques, on existeixen les restes de l'ermita de La nostra Senyora de Vallada amb restes d'una vila romana.

Torre dels Castillejos o Huguet 1:
Restes d'una torre quadrangular de grans dimensions, avui englobada a l'interior de les estructures arquitectòniques d'un antic corral, les quals han reutilitzat part dels seus blocs constructius, fet que ha motivat la falsa identificació d'alguns paraments moderns com a originaris de la torre antiga. La seua recuperació patrimonial pansa per un treball previ del desmunte i neteja de les construccions modernes. Època romana.

Torre del Prospinal o Huguet 2:
Es tracta d'una torre defensiva ibèrica datada entre els segles IV – II a. C. que s'alça sobre roca i està envoltada per un mur de grans blocs. La seua ubicació se situa en la foia d'Huguet i a la seua al voltant existeixen altres torres de menor importància (entre els 50 i 500 metres de distància). La construcció és quasi quadrangular -uns set metres per cada costat- i amb una altura de 2,30 m. Està situada a 1022 m. d'altitud i al costat de la carretera Sagunt-Terol. Podria pertànyer a l'òrbita de l'antiga Arse/Saguntum, en relació als esdeveniments bèl·lics de la Segona Guerra Púnica i la posterior intervenció militar romana. Declarada Bé d'Interès Cultural per Disposició Addicional Segona de la Llei 16/1985. En la part inferior del document podem trobar un document adjunt sobre aquest jaciment.

Torre del Test o Huguet 3:
Estructura de forma tumular limitada per grans ortostatos incados verticalment, que determinen una forma quadrangular. En el seu interior s'acumulen gran quantitat de terra i pedres el que ha originat l'aparició d'un compacte bosc de carrasques, que les seues arrels han d'haver deteriorat els paraments interiors. Atribuïble a l'època romana.

Torre de la Orellana o Huguet 4:
Restes d'una estructura rectangular construïda a partir de grans blocs calcaris dels quals es conserven solament una filada. Descoberta en 1999. Es desconeix la seua atribució cultural i funcional.

La Rochuela o El Castillico:
En l'extrem SE de l'altiplà. És de xicotetes dimensions, conservant restes de la seua muralla i estructura d'una torre. Escassos fragments ceràmics atribuïbles a l'època ibèrica.

Umbria Dolenta:
Poblat molt erosionat de xicotetes dimensions sobre un espoló rocós que domina la vall del ric Fura. Accés difícil.

Cerro del Castillo:
En el cim de l'antic castell de Pina, al costat de la població actual. Es van localitzar fragments ceràmics atribuïbles a l'Edat del Bronze. No obstant açò, l'ocupació medieval dificulta la identificació de les estructures anteriors.

El Cerrico Redó:
En la part superior d'una xicoteta lloma, dominant el barranc de la la Canyada. De dimensions xicotetes es troba en bastant bon estat de conservació destacant restes de les seues muralles, torre i estructures d'habitacions. Ha patit l'actuació de sondejos practicats per clandestins, fet que origina la localització de nombrosos fragments ceràmics d'època ibèrica.

El Turó de la Moneda:
De xicotetes dimensions situat sobre un aflorament rocós, però d'accés fàcil. Conserva restes de les seues muralles, una possible torre i estructures arquitectòniques a força de toves. Alguns fragments ceràmics atribuïbles a l'etapa ibèrica.

El Limb:
En la part alta d'aquesta muntanya que domina tot l'altiplà a 1156m d'altitud. Restes escasses i molt erosionats de construccions d'època dubtosa, si bé s'han catalogat tradicionalment sense fonament com a pertanyents a època ibèrica.

Els Villares:
Detectats per prospecció alguns fragments ceràmics d'època romana. La posterior retolació dels camps de cultiu a destruït el jaciment.

Poblat de la foia Huguet:
Es detecta un parament de blocs calcaris, sense poder determinar la complexitat de la seua estructura arquitectònica. Es va localitzar en prospecció un fragment de sigillata clara.

Util

T’ha semblat útil aquesta informació?

Vols comentar-nos alguna cosa?

CAPTCHA
Esta pregunta es para comprobar si usted es un visitante humano y prevenir envíos de spam automatizado.